Escoltaràs un gran nombre de vegades “com has de ser” amb el teu fill: comprensiu, pacient, afectuós, etc. Però de vegades les accions dels nostres petits franquegen els nostres límits provocant que el nostre sistema emocional s’agiti amb força fent-nos perdre la paciència a causa del que el petit fa o s’entesta fer o no fer. Ens pot arribar a costar entendre perquè és tan insistent.

Quan el nostre sistema nerviós es posa alerta davant d’aquestes situacions, ens costa mantenir el bon humor i l’equilibri intern. Fins i tot ens poden aparèixer sentiments contradictoris, enuig cap als nostres fills o ràbia.

Els petits en situacions d’estrès es comuniquen amb nosaltres a través de ferir els nostres sentiments, trencar una cosa que apreciem, avergonyir-nos, descarregant la seva ràbia contra nosaltres, tirant a terra les coses o agredint el seu germà o germana. Tot i que sabem que són coses de l’edat, és probable que ens afecti i perdem els nervis davant d’aquestes situacions.

Senzillament, el que et passa és que ets un ésser humà amb sentiments i sensacions. Per res esperes que el teu petit entri en còlera i et posi a enrabiar, de fet quan ho fa, et sents frustrat com a pare/ mare. Tot i això, tot aquest enrenou forma part de l’experiència de ser humans en el període d’educar els nostres fills.

Què puc fer amb mi?

El primer que se m’acut dir-te, és que no et culpis per sentir-te enfadat. Tampoc culpis el teu petit per estar en aquell moment difícil de gestionar.

ASSIMILA que tota experiència ens pot provocar felicitat però també el contrari.

ACCEPTA que la maternitat / paternitat també et connectarà amb espais interns poc agradables. El millor serà adonar-te d’aquests espais i posar-te a investigar com millorar-los i superar-los.

Què puc fer amb el meu petit?

Si el teu petit està en crisi, poc l’ajudaràs si tu també entres en crisi. Hi hauran dies que podràs abraçar-lo i transmetre-li comprensió i calma. Aquí el més encertat serà observar que és el que ens vol explicar o expressar a través de les seves accions. Els dies que tinguis menys paciència, és probable que et costi més connectar amb el teu petit. En aquests dies també li has d’oferir escolta i suport, però li pots expressar que estàs confós o cansat i que en aquest moment no el pots ajudar com t’agradaria o mereix. Pots convidar-lo que t’expliqui el que sent igualment i que a la que et trobis bé, llavors torneu a parlar del tema i l’ajudes amb això.

SIGUES HONEST

Ser honestos ens mantindrà en equilibri i connectats malgrat moments caòtics. Els nens creen accions, ja siga per necessitat d’aprenentatge, descoberta o altres necessitats d’atenció. El que és important és que et quedis amb la idea que darrere de cada acció hi ha alguna cosa que ens estan volent explicar. No t’enfoquis en allò que està fent, simplement utilitza aquesta pregunta:
-Veig el que estàs fent… Digues-me, què vols explicar-me?

Enfocar-nos en com és d’important l’interior del petit i les seves necessitats o els motius pels quals actua de tal manera, farà que estem més a prop del vincle sa, la comprensió i l’educació respectuosa.

Joanna Coronado

Orientadora familiar