Rebequeries i conflictes. Què passa?

Tenim la predisposició a actuar precipitadament davant d’una rebequeria, o conflicte que els petits expressen.

Potser és que tenim la sensació que la rebequeria o conflicte és “dolenta” i per això se’ns disparen les alarmes d’anar corrent a solucionar com més aviat millor la situació. De vegades som tan ràpids que l’envoltem encara més i acabem tots remenats com cabdells.

Potser és que tenim la sensació que els nostres petits pateixen quan estan en plena crisi de rebequeria o conflicte, i com a bons superpares i supermares anem ràpidament a treure aquest patiment que creiem que estan sentint. De vegades els petits s’enfaden fins i tot més amb nosaltres… quin espectacle!

Potser és que simplement les rebequeries o conflictes ens generen mal cos, irritació, cansament o enuig, i per això, desitgem que acabi com més aviat millor, per tornar a la nostra “tranquil·litat”.

Potser és que volem aprofitar la rebequeria o conflicte per donar una classe magistral d’ensenyament als nostres petits de moralitat sobre la vida, com es fan o resolen les coses, les emocions o la mateixa felicitat. Moltes vegades, sobretot a la pubertat els fills responen amb un: -Que pesada, sempre estàs igual!, i els més petits no s’assabenten ni de la meitat del discurs emès, ja que et capgires i repeteixen el mateix. Ha ha ha ha … Brutal, no creus?

Hi ha una relació directa entre allò que sent un petit i com es comporta.

El que tenim clar és que cada adult té la seva “potser” 😉 i per això continuem sense compendre els nens i nenes davant d’aquestes situacions. És per això que ens és difícil posar límits sense limitacions clars i afectius. De sobte ens veiem envoltats de flames que ens empenyen a alçar la veu en tons amenaçadors o castigadors. Ens cremem!

Avui és un bon dia per prendre’ns un respir i aturar-nos a reflexionar una mica sobre les rebequeries o conflictes per iniciar un nou camí amb una mirada totalment adequada.

  1. Darrere de cada rebequeria o conflicte hi ha una insatisfacció. “Això no m’agrada”
  2. Aquesta insatisfacció genera sensacions de tensió a l’organisme, emocions, sentiments, pensaments o impulsos d’acció.
  3. Com més gran sigui la insatisfacció més intenses i abundants són les sensacions, i òbviament, la intensitat de les rebequeries o conflictes.
  4. Així que l’únic que existeix és una insatisfacció, ja sigui material (m’ha tret la meva cosa), emocional (no m’agrada que abraci el meu pare), mental (m’ha anomenat estúpid), física (m’ha fet mal) .

Tot el que fan els nens ens dona informació de com se senten, és a dir, com estan i pensen.

Les rebequeries i conflictes són un model de comunicació que els petits utilitzen per explicar-nos que alguna cosa no va bé i que necessiten ajuda.

Què podem fer?

Posa en pràctica:

  1. Centra’t a esbrinar-ne la disconformitat. Recordes la primera conferència on parlem de 4 passos per resoldre conflictes?

Pas 1 i 2: Et veig. T’escolto.

  • Pau, veig que alguna cosa no t’agrada… Què és?
  • Pau, sento que alguna cosa et molesta… Què és?
  • Pau, tinc la sensació que alguna cosa t’incomoda… Què és?

Pas 3: Et comprenc

  • I com és que et molesta?
  • I com és que això no t’agrada?

🤗 Pots fer ús aquests models de comunicació per iniciar aquest camí d’educació creativa conscient.

Un cop connectis bé amb la seva disconformitat podràs comprendre el teu petit i podràs anar construint una nova mirada davant les rebequeries i conflictes. De manera que podràs acompanyar (Pas 4) el teu petit a expressar allò que sent i madurar la seva manera de comunicar-se. A la vegada, aprendràs a gestionar l’anticipació o les molèsties que et causa aquestes situacions del teu petit gran mestre.

Joanna Coronado
Orientadora familiar