Arxius diaris: 20 Octubre 2011

Carta d’un fill a totes les Mamis i Papis del món

Unes peticions que penso tots els Papis i Mamis em de tenir sempre present en el dia a dia,

enviat per el papa Jordi.

No em donis tot el que et demano.

De vegades només demano per veure  on puc arribar

No em cridis

Et respecto menys quan ho fas; i m’ensenyes a cridar a mi també

No em donis sempre ordres

Si en lloc d’ordres, de vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust

Compleix les promeses, bones o dolentes.

Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és un càstig

No em comparis amb ningú.

Especialment amb el meu germà/ana. Si tu em fas sentir millor que els altres algú patirà, i si em fas sentir pitjor,patiré jo.

No canvïis d’opinió tant sovint sobre el que he de fer.

Decideix i llavors seguim aquesta decisió.

Deixa’m valer-me per mi mateix.

Si tu fas tot per mi, jo mai aprendré

No diguis mentides davant meu, ni demanis que jo en digui per tu

Em fas sentir malament i perdré la confiança en el que dius.

Quan faig una cosa dolenta.

no m’exigeixis que et digui per què l’he feta, de vegades, ni jo mateix ho sé.

Quan estiguis equivoca’t/da en alguna cosa, accepta-ho

Així creixerà l’opinió que tinc de tu, i així m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions.

Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb la que tractes als teus amics

sóc el teu fill , però no una possesió.

No em diguis que faci una cosa si tu no la fas

Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis; però mai faré el que diguis, i no facis.

Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis: ” no tinc temps per tonteries”

Per mi és important, intenta comprende’m i ajuda’m

I estima’m. i digues-m’ho.

A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no ho creguis necessari.

Reflexions que conviden a l’autocrítica i serveixen de molt, doncs el dia a dia ens avsorveix i avegades ens oblidem, nosaltres també aprenem dia a dia a ser Mamis i Papis, i jo mateix ahir al meu fill em vaig equivocar en exigir-li una resposta de per què.

Reflexió de Xavi Avellaneda.

gràcies Jordi seguirem aprenent,

AMPA EL SOLELL.