ELS INTENTS DE SALTAR-SE ELS LÍMITS

Durant la infància i l’adolescència hi ha una autèntica passió i fixació de sobrepassar els límits, i ho saps, per què tens fills i per què tu també vas ser un petit explorador o petita exploradora! Estic segura que, probablement vius gairebé diàriament, aquesta passió amb els teus fills, ha, ha, ha.

Per què ho fan? Com acompanyar aquestes esmunyedisses maneres de sobrepassar els límits?, i no menys important, com apagar la flama interna que sentim els adults davant aquesta desenfrenada i captivadora passió?

Podria donar-te tantes respostes com petits hi ha al món, ha, ha, ha. Diria que no t’he ajudat res amb la meva resposta, així que intentaré oferir-te diferents possibilitats més generals que segur et serviran com a guia.

FASE 1 Què passa?

Simplificant moltíssim, ens adonarem que l’ésser humà sempre està en un constant aprenentatge, evolució i expansió de si mateix. En els primers septennis de vida, analitzem-ne 3, dels 0 als 21 anys, aquest procés de creixement es veu molt clara e intensament.

Aquest creixement del qual parlem es crea en 2 sentits:
De l’interior del nen o nena a l’exterior (món que l’envolta)
De l’exterior a l’interior del nen o nena.

Aquests dos viatges estan actius 24 hores al dia i generen milers d’estímuls, pensaments, conclusions, preguntes, dubtes, sensacions, emocions, etc. La finalitat d’aquests viatges és saber qui som i això no és una tasca fàcil.

Els límits o millor dit “els límits sense limitacions” (permeteu-me utilitzar aquesta paraula, ja que és el meu mètode personal de treball) són essencials per saber qui som i com és el món que ens envolta.
El que passa és que en milers d’ocasions tindrem un pensament negatiu sobre el món que ens envolta, és a dir, el nen o nena pensa:
-No m’agrada el que la meva mare m’està dient. No m’agrada arreplegar. Jo vull continuar jugant, així que continuaré jugant.
I és així com inicien aquesta passió de sobrepassar els límits, ha, ha, ha. Escolten les seves necessitats o desitjos i senzillament no escolten res més. Això és el que passa.

FASE 2 Què podem fer?

Ara que ja sabem que el que passa és que el nostre fill o filla el que pretén és seguir atenent els seus desitjos o necessitats, passarem a:
1.Observa quin desig o necessitat està tenint
fes-li saber que t’has adonat del seu desig.

2. Inicia una pluja de propostes on el petit no senti que li estàs prohibint o arrencant el seu desig, sinó que estàs acordant quan tornar a aquesta activitat de nou, després de fer l’activitat que requereix actualment (com ara anar-se’n a dutxar)

Seria una cosa així:

El teu fill està jugant amb els cotxes i està ben entusiasmat amb aquest joc. És hora del bany i no vol deixar de jugar:

-Woww!! Aquest joc sembla ben interessant i just marxem cap a la banyera. Què et sembla si pensem una idea per seguir aquest joc a la banyera? O prefereixes banyar-te i seguir després amb els cotxes?

Deixa que ell vegi que no l’estàs arrencant del joc, ni de la seva idea i que en una part té capacitat de poder prendre decisions per si mateix, entre les dues opcions que li has plantejat.

A partir d’aquí viuràs noves experiències i hauràs de recalcular aquesta estratègia, ha, ha, ha, però et servirà com a guia d’inici de comprensió dels processos i les necessitats del teu fill o filla.

Com sempre, ha estat un plaer poder proporcionar-te una miqueta més d’ajuda en aquesta tasca d’educar els teus fills.

Joanna Coronado

Continguts anteriors