Què necessiten els nens i nenes quan s’enfaden?

Els enuigs es produeixen quan vivim una cosa que no ens està agradant, pel motiu personal de cadascú. Un enuig significa que alguna cosa em molesta, no em satisfà, no és el que jo vull o com jo ho vull, i això és el que hem de tenir en compte.
De forma natural, quan experimentem coses que no ens agraden, el nostre organisme genera sensacions, pensaments i emocions poc agradables, ja que estem experimentant “una cosa desagradable”.

Encara que soni estrany, l’enuig compleix una funció molt important en la nostra vida diària. És la finestra que ens permet posar la mirada a dins de cadascun de nosaltres.

Som adults madurs?

Permeteu-me posar-ho en dubte. Primer perquè encara que siguem adults seguim en procés d’aprendre a saber viure i segon, perquè observo en la majoria de vegades que l’adult també s’enfada quan el seu fill s’enfada.

No vull dir que no ens podem sentir enfadats quan els nostres fills estan desbordats o de mal humor; em refereixo al que m’adono que els adults es deixen portar per l’enuig i les seves múltiples sensacions. Això augmenta el conflicte i provoca un moment carregat de més tensió. Acabant nen i adult més enfadats encara.
Aquesta reacció de l’adult ens demostra que tenim encara tasques pendents amb les nostres pròpies emocions i reaccions.

Què succeeix en l’organisme?

El cervell humà rep tota l’estona informació del món que ens envolta, i anem analitzant i creant conclusions. Processem, ordenem i ens esforcem per entendre.
Quan ens enfadem, les reaccions automàtiques del cervell ho alteren tot, provocant canvis en el sistema nerviós i en el sistema autònom. És per això que davant d’un enuig els nostres fills es bloquegen, no ens escolten atentament i la seva capacitat de raonar s’altera.

A l’hora d’acompanyar els petits quan sorgeix l’enuig, hem de tenir en compte que primerament hem d’atendre aquest sistema alterat per entrar en un estat més calmat i d’invitació al diàleg.

Què necessiten els peques quan s’enfaden?

Principalment, sentir-se validats pel que senten, acompanyament i límits sense limitacions.

Com validar el que senten?

1. Reconeix els sentiments (ET VEIG)
“Noto que estàs molest o disgustat (no diguis enfadat). De vegades pots sentir-te així quan alguna cosa no t’agrada”

2. Ofereix-li la teva confiança (T´ESCOLTO)
“Pots explicar-me el que et molesta, això t’ajudarà a sentir-te millor”

3. Tinc una actitud de temprança i amabilitat (ET COMPRENC)
“Pel que veig, no t’agrada sentir-se així de disgustat. Puc entendre’t” (No li parlis de tu, ni generis cap discurs moral. Només cèntra’t al peque)

4. Convída´l a avançar (T´ACOMPANYO)
“Gràcies per contar-me el que et molesta, ¡això és molt valent! Vols seguir jugant o vols fer una altra cosa?” (Deixa-li decidir si vol continuar investigant en el que sent o passar pàgina. Permeteu-li el seu ritme, la seva pròpia maduresa i experiència de vida. No vagis a interferir en el seu autodescobriment).

“Pots aprendre moltes coses dels nens, per exemple, quanta paciència tens”

                                                                               -Franklin P. Jones

Joanna Coronado

Orientadora familiar

Continguts anteriors