Espai d’orientació Familiar

Educar sense xantatges ni amenaces

Gairebé sense adonar-te’n el cansament s’apodera de tu, esgota la teva paciència i la teva energia és menys amable. Just en aquell moment el teu/va fill/a ha d’anar a la dutxa i es fa el ronsa, troba 100 excuses per no anar al bany o senzillament et diu: -No vull!

Et sonen aquests moments? 🤣 són de “cremar el planeta”.

Finalment, després de tot aquest tràfec de sensacions desagradables i després d’haver avisat el teu/va fill/a diverses vegades que és l’hora del bany, acabes enfadat, fins i tot cridant, llançant una amenaça o un xantatge per acabar ja i que el teu/va fill/a es banyi.

Per què una cosa tan simple com banyar-se acaba sent un drama i un moment familiar pertorbador? 💥😵‍💫😁

Estic segura que aquest mateix exemple el podeu aplicar en altres moments del dia amb altres activitats o tasques del dia a dia.

Tranquil@, ens ha passat a tots. I és probable que després d’aquests moments de “cremar el planeta” sentis fins i tot culpa o et preguntes que estàs fent malament.

Com deixar de fer això? Com adreçar-me al meu/va fill/a sense xantatges o amenaces?

Som-hi! Fem-ho en 3 passos!!

Primer pas:

Adonar-se i desitjar transformar aquest hàbit automàtic d’amenaçar o fer xantatge.

Segon pas:

Abans d’incloure noves maneres d’actuar, hauràs de comprendre els teus models de reacció.

En comprendre, entenem i això ens deixa lliure de culpa aportant-nos noves maneres de veure, sentir i actuar.

Tercer pas:

Darrere de cada amenaça i xantatge hi ha un motiu pel qual estàs amenaçant o fent xantatge.

Ens trobarem!!

1. Reflexiona

Quin és el motiu pel qual fa xantatge o amenaces? I Per què?

– Potser vols que t’escolti perquè és urgent allò que vols dir-li.

– Potser vols que t’obeeixi perquè és tard i heu de sopar.

– Potser vols que et faci cas perquè això “no es fa”

Hi ha un motiu i un perquè darrere de les teves reaccions. Troba-ho!

2. Origen

L’origen és la por. Portes una vida egoeducada on la por és l’eina utilitzada per controlar i manipular.

Creus que si l’altre sent por t’obeirà, t’escoltarà, et prestarà atenció, etc.

3. Educa sense generar por

La por sense un sentit orgànic és insà i ens causa seqüeles en el nostre pensament, per la qual cosa afecta la nostra manera de viure i de relacionar-nos.

Per això, anirem desaprenent aquestes formes de dirigir-nos a la infància.

4. Connectar

Sense connexió hi ha buit. Què és la infància? Què és i què fan els nens?

Per poder relacionar-te amb el teu/va fill/a i posar-hi normes i límits sense limitacions, prèviament hauràs de connectar amb les necessitats de la infància.

Posa atenció en això, connectar amb la infància, no amb la teva pròpia infància, ja que aquesta és teva i si no està ben curada, partir des de les teves experiències per guiar el teu fill podria ser pitjor. Així que us convido a investigar en la infància en si mateixa per poder activar tots els canvis possibles i obtenir unes relacions fortes i efectives amb els vostres nens.

POSA EN PRÀCTICA

En comptes de dir:

Si no et poses les sabates, no aniràs al parc.

Pots dir:

-Saps que marxem al parc? Mira’t els peus i digues-me que necessiten els teus peus per sortir al carrer.

-¡sabates mami!

-Oleeee! Això és. Doncs troba’ls i posa’ls que ens jugarem al parc…

En comptes de dir:

Si no pares quiet, m’enfadaré i et quedaràs sense venir amb mi.

Pots dir:

-Veig que et mous molt. Alguna cosa et preocupa? Em vols explicar alguna cosa i no saps com fer-ho? Necessites avui ajuda per relaxar-te?

– Avui em vaig enfadar amb Alberto a classe, va dir que era ximple i que no sabia córrer ràpid.

– Mm… i pel que veig això et va molestar. És per això que ets avui més nerviós?

-Sí.

-Gràcies per explicar-m’ho. Et ve de gust que en parlem mentre et faig unes pessigolles a l’esquena? Estic segura que et sentiràs millor.

-Val mami

-Genial, doncs vina i explica’m.

Estic encantada de poder oferir noves formes respectuoses de cuidar els nens en el seu procés.

Joanna Coronado

Orientadora familiar